Tonina Canyelles

Si alguien tiene la capacidad de sintetizar lo humano y lo divino en un parell de versos, es Tonina Canyelles. Su poesía evoca y provoca. Una maravilla en estos tiempos en que a casi nada se le llama por su nombre.
Estos siete poemas pertenecen a su último libro Piercing, publicado en 2005 en Lleonard Muntaner editor.

Desconfii de la gent deshabitada.
Tem la gent deshabitada. Em fa por la gent deshabitada
Perquè em poden matar
i deixar-me viva.

Tu que coneixes
els homes i els cavalls,
parla’m una mica dels centaures.

Una pedra damunt una altra pedra;
així la vida i la muralla.

La meva infancia i jo
som dues vides
que a vegades ens trobam
en una foto.

-El sexe o la carta nàutica?
-L’atzar i la deriva.

M’embargaren la paraula
perquè devia temps al silenci.

Mira’t ulls endins,
veu-te.
Necesites cremar els mobles
i canviar totes les cortines.