Poemas inéditos de Tonina Canyelles

Fotografía de Chema Madoz

Tonina Canyelles (CV)

No és narradora, ni assagista, ni dramaturga, ni traductora, ni conferenciant, ni jove, ni es tenyeix els cabells: és poeta. Ha publicat Quadern de conseqüències (Palma, 1980; premi Marian Aguiló 1979 de les Festes Pompeu Fabra), Patchwork. Serigrafies d’Esperança Mestre i poemes d’Antonina Canyelles, (Palma, 1981), Piercing (Palma, 2005) i D’estructura circular (Palma, 2008).

Algunos poemas inéditos

De nit, quan ja han tancat el temple,
els sants baixen de les peanyes,
surten dels seus enfonys,
s’espolsen les pregàries dels vestits,
beuen el vi de les canadelles,
es reparteixen els diners de les bacines,
es despullen i es posen a cardar i a cardar
la llana negra dels nostres pecats.

I aquella que deia ser de París
li va fer un francès
sintàcticament perfecte.
En cordar-se la bragueta,
s’ hi trobà algunes faltes d’ortografia
imperdonables.

Sent feixuga la consciència,
fa un acte de contricció,
es confessa de tots els pecats
i, alleujat i net,
demana una hòstia
de noranta-cinc sense plom,
engega el motor,
pitja l’accelerador
i se’n va.

Les paraules són la carn,
el pa, el peix i la verdura;
l’oli, l’aigua, la sal i les espècies.
Les paraules són el vi, el ganivet i l’olla;
el plat, la boca, la cullera i el foc.

Este último poema pertenece a su último libro D’estructura circular.

Deixa
que els cucs ballin
dins els clivells de les figues
que l’eco s’estavelli contra el mur
que el safrà tinyi de groc
l’índex i el polze
Deixa
que les cadires seguin
que la calç torni negra
en homenatge a Àfrica
que l’anell llanci la perla
un tros enfora
Deixa
que la sang de la ploma
circuli per on vulgui
que la flama tengui fred
i en cerqui una altra
que un bric de vi
sigui un llit o una tomba
que el balancí recordi
que un dia va ser un arbre

Tonina Canyelles presenta la seva darrera obra poètica

Tonina Canyelles, poetessa mallorquina de profunditat

tonina, canyelles, poema
tonina, canyelles, poema