Àngel Terron presenta su antología Art breu

El carrer de les carasses

Pel carrer de les carasses
s’aixeca olor de murta trepitjada.
De les pedres apareixen cares
en díades, en tríades:
Gojós homenatge al nombre,
fosc significat de precisió,
s’enrevoltilla la serpent a l’alabastre
maleita com cella d’Eva
o vivificant com la visió de l’Hermes Trismegist
tres vegades mestre,
i als estels del cel uneix l’escut
tres mitges llunes.
El lleó guarda i la llengua bava la llum.
Natura sap el que la pedra calla.

Art breu. Antologia 1973-2008, d’Àngel Terron. Publicado en Edicions del Salobre.

De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil•la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant i em demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.

De rerum natura

Cuando un científico mira una piedra
no ve sólo un objeto contundente,
ve una red de moléculas,
la estructura tridimensional de los silicatos,
la acumulación ahogada de foraminíferos.
Cuando mira un árbol conoce el porqué de sus colores,
la distribución espacial de los átomos de la clorofila,
las cadenas de carbonos asimétricos que le han dado la vida.
Cuando era niño y preguntaba el porqué de la dureza de las rocas,
el cambio del vino en vinagre,
porque la sobrasada se vuelve blanca,
no sospechaba la belleza de los símbolos,
el hermoso aliento del conocimiento
ni que la mirada sería un acto de creación.
De la naturaleza de las cosas,
se extrae el placer de vivir.

Iniciació a la química de Àngel Terron

àngel, terron
àngel, terron